VÍDEO REDES
Es proposa una introducció de les TIC, en les quals els alumnes es tornen protagonistes del seu propi aprenentatges. Els professors només fan de guia i acompanyen. És doncs, un exemple de les moltes metodologies en què el professor deixa de ser el protagonista. L'aparició de les TIC a començaments de segle han facilitat aquest canvi de metodologies usades fins llavors. El professor fa de mediador entre l'estudiant i la informació, cosa que permet un feedback en la relació.
També s'opina sobre els videojocs, opinió enfrontada amb la qual es creu socialment correcta. Es creu que no són tan dolents, sempre que, se'n faci un bon ús. Per exemple: un joc on es pugui crear relacions amb altra gent, pot afavorir a la vida quotidiana (gamificació). No seria tan dolent que en una classe es pogués jugar a videojocs. Per exemple, a l'escola Joc de la Bola, es fa classes utilitzant un programa d'edició de jocs anomenat "Scratch".
Veient totes les bones aplicacions de les TIC, podem dir que poden ser una eina d'estudi i al mateix temps una eina per passar l'estona. És molt important tenir-les en compte i no ignora-les i fer veure que no existeixen, ja que els nens han nascut en una era digital (nadius digitals) i una de les conseqüències és que necessiten respostes immediates (la generació de la immediatesa). Les TIC en molts casos ens proporcionen aquesta immediatesa que busquem i que nosaltres no podem donar. Els nens i nenes de les classes d'avui també valoren la imatge sobre el text escrit i just aquesta, és una altra de les característiques de les TIC.
En totes aquestes noves metodologies, hi ha alguna cosa en comú, i és que s'ha de deixar opinar als alumnes, el qual moltes vegades aprenen moltes coses fora de l'escola, per això diem que el context de l'alumne és important i pot ser molt significatiu. Per exemple, no és el mateix context un alumne que visqui a Lleida ciutat, que un que visqui a la Vall d'Aran. Les experiències de vida dins el context, es poden relacionar amb la tècnica ABP (aprenentatge basat en problemes). D'aquesta manera s'avança a través de problemes que els alumnes han de solucionar.
Ningú dubta que s'ha de canviar l'educació i que una bona manera de començar és conèixer noves metodologies de les quals ja sabem. És com si nosaltres, els futurs docents, anem caminant cap a una utopia que difícilment trobarem.
LES IDEES ERRÒNIES SOBRE L'EDUCACIÓ
En aquest segon vídeo s'ha parlat de les diferents metodologies a treballar i també de quines són millors o més favorables. Segons l'opinió del vídeo, en l'educació no hi ha una cultura de cerca i investigació de la informació i no es pot donar per vàlida una cosa que no està provada. En educació s'hauria de ser més científic.
Un clar exemple és el següent: ara s'ha posat de moda el treball per projectes i creiem que aquest és molt millor. Tot i això, hi pot haver vegades que la lliçó magistral vagi millor i s'obtinguin millors resultats i també cal tenir en compte les individualitats, pot ser que a uns alumnes se li donin millor unes metodologies o unes altres.
Així doncs, no tot el que és més nou i és innovador funciona millor, sinó que això s'ha de provar i comprovar per veure si a la pràctica és així i si és el més indicat per als infants.
No estem dient que les noves metodologies no siguin bones, sinó que hem d'analitzar les informacions que rebem. No perquè es posi de moda el treball de racons hem de córrer tots a utilitzar-la. Primer de tot hem d'analitzar la metodologia (base científica, si està comprovada) i després aplicar-la tot variant amb altres metodologies. Si fem els racons cada dia, acabarà passant com la classe magistral, i els nens i nenes avorriran la metodologia. Hem de tenir cura a l'hora de parlar de noves metodologies.
